PERFIL/11 EDUARD VALLÉS, comissari exposició Casagemas

Casagemas x blog

El passat dimarts 27 de gener ens va visitar l’Eduard Vallés, comissari de l’exposició  Casagemas. L’artista sota el mite, que s’exposa al MNAC fins al 15 de febrer.

Va ser un gran plaer poder tenir l’Eduard amb nosaltres per explicar-nos , no només l’obra de Casagemas,  si no també la complexa relació que va tenir amb Picasso. L’Eduard, després de tots els anys investigant com a comissari de l’exposició , coneix pràcticament tot sobre l’obra i la vida del pintor, i a més  a més com que ja era un gran coneixedor de la vida i l’obra de Picasso, en les dues hores que va estar amb nosaltres i que ens van passar volant,  va d’explicar-nos d’una manera rigorosa i propera tot el projecte de creació i ens va fer entendre com el geni va engolir l’artista. El seu treball de recerca queda reflectit durant la visita que vàrem realitzar a l’exposició guiats per ell (Dimecres 11 de febrer), on a banda de poder contemplar l’obra de Casagemas, també vam poder cercar, dins de la base de dades que han creat, tot el món de Casagemas reunit digitalment per descobrir i relacionar tant les ciutats on va viure, els pintors de l’època amb qui va conviure o conèixer, completant d’una manera perfecte el món Casagemas i el seu entorn.

L’Eduard ens va parlar del pintor i poeta Carles Casagemas (Barcelona, 1880- París, 1901) i de la seva obra.  L’exposició, resultat d’una recerca que va iniciar l’any 2008,  vol reivindicar l’obra de Casagemas, gran amic de joventut de Picasso, amb qui compartia estudi a Barcelona i amb qui va realitzar el seu primer viatge a París, ciutat on es va suïcidar amb només 20 anys. Des d’ aleshores, la seva figura ha quedat  tant vinculada a la vida i l’obra de Picasso que, aquest s’ha projectat com una gran ombra  sobre la producció artística de Casagemas.  L’exposició també té  la intenció de desfer el mite, la idea romàntica de l’artista maleït.

Casagemas va néixer en una família acomodada i culta de Barcelona amb arrels a Sitges. Es va relacionar amb poetes i  pintors de l’època com Mir, Nonell i Picasso, de qui va fer els seu referents artístics.

Tot i ser una artista en formació, l’obra de Casagemas presenta una gran varietat de registres, en una recerca constant de l’originalitat i l’emoció. Les escenes de costums o inquietants figures femenines contrasten amb la iconografia del lumpen i els bordells, tot reproduint les preocupacions estètiques i vitals que han interpel·lat l’artista modern.  La pregunta que es fa tothom és com hagués derivat la pintura de Casagemas si no hagués mort tant jove? Això no ho sabrem mai, però el que sí sabem, gràcies a la recerca feta per l’Eduard Vallés és, que en el seu viatge de tres mesos a París amb Picasso,  la seva pintura va anar agafant referents pictòrics del Montmatre  parisenc i que Picasso va conservar una part d’aquesta obra, i que gràcies a la família hereva del geni, avui podem contemplar-la en el recorregut per l’exposició.

I tornant a la seva vida, Casagemas és va suïcidar per amor? L’Eduard aquí deixa obertes diferents hipòtesis. Durant tot el temps que ha anat investigant sobre l’obra i la vida de Casagemas, ell s’apunta a la idea de que si bé Carles Casagemas estava perdudament enamorat de la Germaine, i no podia tenir-la (Casagemas era impotent)  van haver-hi altres motius perquè actués així.

Després de l’estada a Paris, Picasso i ell tornen a Barcelona a passar els Nadals. Un cop acabades les festes, Picasso convida a Casagemas a Màlaga a passar el Cap d’Any. Allà els dos artistes tenen una forta discussió, segurament política, i Picasso el deixa a Màlaga i se’n va a Madrid on té un projecte per a una revista. Casagemas té un fort desengany i, segons el que va trobar l’Eduard Vallés en documents de l’època , i en contra del que  es creia fins a aleshores, Casagemas viatja a Madrid per reconciliar-se amb Picasso. Aquest el rebutja. Casagemas torna a París sol, rebutjat pel seu gran amic, només hi serà tres dies, i és allà, en un bar i davant dels seus amics i de la Germaine, on treu la pistola, fereix  la Germaine i se suïcida davant de tots.

L’Eduard Vallés ha pogut saber per la premsa de l’època que Casagemes va deixar 7 cartes escrites, una per al prefecte de policia demanant perdó per l’enrenou que havia causat, i les altres dirigides als seus amics. Casagemas va se enterrat a França, ja que aquest és un país laic i Espanya no. El hereus de Picasso van continuar pagant el manteniment de la seva tomba durant tot aquest anys.

Picasso comença la seva època blava amb la mort de Casagemas i el fa protagonista d’algunes  de les seves obres.

Fins avui només s’havia fet una retrospectiva de l’obra de Casagemas, any 1979 a la Galeria Daedalus i organitzada per  Artur Ramón.