Visita al Barri d’Horta

Residència Martí- Codolar

 

El passat dissabte 9 de maig, i dins del marc del Curs de Jardins que organitzem a l’UP ART BCN, l’Ignacio Somovilla va ser el guia d’una visita pel barri d’Horta de Barcelona.

A les 10 h. del matí ens vàrem trobar a Montbau. Després de 5 minuts caminant al costat de la ronda de Dalt, vam començar la nostra ruta davant de l’Hospital de Vall d’ Hebron, nom que li ve donat d’un antic monestir, el de Sant Jeroni del Vall d´Hebron.

Seguidament i passejant entre dos espais de zones esportives vam arribar a través d’un carreró -on per primera vegada ja vam trobar les cases amb pati i pou tant típiques del barri- a la porta de la residència de Martí-Codolar, antiga finca residencial i agrícola, protegida  com a bé cultural local.

La casa té l’origen en una masia del segle XVII anomenada Can Gausachs  on van anar . Per aquesta finca han anat passant  pagesos,  monjos jerònims i comerciants.

L’any 1828 va ser propietat d’Isidre Inglada i Marquès, que portà la finca a la seva esplendor i la transformà en un lloc aristocràtic. L’any 1852 en va ser l’hereu Joaquim Martí i Codolar, que va construir-hi els jardins i la gran bassa quadrada. L’any 1865 mor Martí, i la seva dona i seu fill Lluís Martí-Codolar construeixen pavellons i jardins i creen el primer zoo de Barcelona, que l’any 1892 compra l’ajuntament, amb el que s’inicia el zoo barceloní.

Foren visitants d’aquesta finca el rei Ferran VII i el rei Alfons XIII, encara infant. El 1886 es va produir la coneguda visita de Joan Bosco a la Granja Vella i Lluís Martí-Codolar hi va fer bona amistat. L’any 1936 la finca fou ocupada per milicians i després per la Generalitat. L’amistat i la relació amb els salesians de Sarrià van fer que el 1946 els Martí-Codolar cedissin l’antiga Granja Vella a la congregació dels salesians, que hi van entrar el 1949 i van inaugurar el seminari, construint edificis annexes.

Sortint de la Residència de Martí-Codolar, i tombant cap a l’esquerra trobem el pavelló de la República i l’escultura Els Mistos de Claes Oldenburg.

El Pavelló de la República va ser l’encàrreg de La República Espanyola als arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, per tal de representar-la, en plena guerra civil espanyola, a l’Exposició Internacional de París del 1937. Construït, tant aleshores com ara, amb una gran limitació de materials d’acord amb les circumstàncies d’aquell difícil moment, va suposar una important fita arquitectònica per les seves aportacions i, també, per les relacions que va mantenir amb l’avantguarda artística d’aleshores. Al seu pati obert, Picasso va exposar el famós Gernika (on avui podem veure’n una reproducció), exhibint-se al seu costat obres d’altres artistes com Joan Miró, Alexander Calder, Alberto Sánchez i Juli González.

Tot seguit vam enfilar el carrer Campoamor – antiga Rambla Cortada , el nom li ve de l’antiga masia Can Cortada- on trobem un carrer ple de cases modernistes, tipus angleses, amb el típic jardí anterior i posterior. Un carrer tranquil on encara podem veure les antigues torres d’aigua i antigues fons.

Seguint el camí i arribant ja cap a la plaça Eivissa, seguim caminant i arribem al : aquest carrer ens retorna al passat. Les cases es conserven tal com eren, amb els pous i horts. Se les anomena les cases de les bugaderes però en realitat eren d’obrers les dones dels quals per ajudar a la economia familiar rentaven roba de la gent benestant de la ciutat de Barcelona, aprofitant l’aigua abundant de la zona.

Tres hores de visita per un barri molt desconegut per els barcelonins on podreu trobar totes aquestes històries i moltes més.